Funció ksi de Riemann
En matemàtiques, la funció ksi de Riemann és una variant de la funció zeta de Riemann, i té la particularitat de tenir una equació funcional simple. La funció duu el nom del matemàtic alemany Bernhard Riemann.
Definició
[modifica]La funció ksi minúscula de Riemann original va ser reanomenada com a majúscula (la Lletra grega "Ksi") per Edmund Landau. La ksi mínuscula de Landau ("xi" en anglès) va ser definida per Landau com:[1]
per . Aquí, denotea la funció zeta de Riemann i és la funció Gamma. L'equació funcional (o fórmula de reflexió) de la de Landau és:
La funció original de Riemann és redefinida per Landau com a majúscula:[1]:§71
i obeeix l'equació funcional:
Landau afirma[1]:894 que la funció de més amunt és la funció de Riemann originalment anotada com . Totes dues funcions són enteres i purament reals per tot argument.
Valors
[modifica]La fórmula general per a enters positius parells és:
on Bn denota l'n-èssim nombre de Bernoulli. Per exemple:
Representació en forma de sèrie
[modifica]La funció té l'expansió en sèrie:
on
i on la suma s'estén al llarg de ρ, els zeros no trivials de la funció zeta, en ordre de .
Aquesta expansió té un paper especialment important en el criteri de Li, que afirma que la hipòtesi de Riemann és equivalent a tenir λn > 0 per tot n positiu.
Producte de Hadamard
[modifica]Una expansió simple de la funció ksi de Riemann com a producte infinit és:
on ρ s'esté al llarg de les arrels de ξ.
Per assegurar convergència en l'expansió, el producte ha de ser fet al llarg d'"emparellaments" dels zeros, és a dir, els factor d'una parella de zeros de la forma ρ i 1−ρ s'han d'agrupar conjuntament.
Hipótesi de Riemann
[modifica]Com s'ha assenyalat en diversos treballs d'Alain Connes entre d'altres, la hipòtesi de Riemann és equivalent a l'afirmació que la funció xi de Riemann és el determinant funcional de l'operador:
amb:
- així,
- ,
la conjectura del qual està recolzada mitjançant diverses avaluacions numèriques.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Landau, Edmund. Handbuch der Lehre von der Verteilung der Primzahlen. Third. Nova York: Chelsea, 1974.
Bibliografia
[modifica]- Weisstein, Eric W., «Xi-Function» a MathWorld (en anglès).
- Keiper, J.B. «Power series expansions of Riemann's xi function». Mathematics of Computation, 58, 198, 1992, pàg. 765–773. Bibcode: 1992MaCom..58..765K. DOI: 10.1090/S0025-5718-1992-1122072-5.